L’Ajuntament de Massamagrell acaba d’editar el còmic Massamagrell. La història d’un poble, a càrrec de Salva Ferrando pel que fa a la part gràfica i el guió. L’obra ha comptat amb l’assessorament històric del cronista oficial de la vila, Vicent F. Zuriaga, i el seu impuls inicial ha estat de Jorge Ferrer, regidor de Joventut. Finalment, la coordinació general ha comptat amb la inestimable col·laboració, com no, de l’alcalde, Miguel Bailach.
Cal dir en primer lloc que es tracta d’un treball ben digne pel que fa a la seua realització tècnica, per la qual cosa cal felicitar l’autor dels dibuixos. Però és lamentable que un projecte que en si mateix és lloable perquè una part de la seua intenció és, tal com l’alcalde mateix assenyala en la seua presentació, d’acostar el patrimoni, les tradicions i la història local als ciutadans, «per a conéixer així millor el nostre entorn i a nosaltres mateixos», tinga una altra intencionalitat pràctica en mans dels polítics del PP que ens governen, com ara d’apuntar-se una nova conquista i de pas recaptar si això és possible més vots.
És a dir, un nou projecte electoralista, als quals tant ens tenen acostumats.
D’altra banda, resulta esfereïdor comprovar com en el còmic que repassa la història de Massamagrell s’haja passat olímpicament de contar res sobre la història del nostre poble en el segle XX. O és que a Massamagrell no passà res en els darrers cent anys? Preguntat el mateix Miguel Bailach sobre una absència tan notable, va contestar al regidor del Bloc Ximo Galarza que això era idea de l’autor, al qual no li havia paregut convenient, per exemple, parlar sobre la guerra civil. Doncs això. Deu haver sigut això, únicament criteri de l’autor. Vés a saber. Nosaltres només podem fer algunes conjectures. Com ara que per a un projecte tan ben assessorat i en el qual han col·laborat tantes persones (dos regidors i l’alcalde Bailach inclosos, no ho oblidem) caldria repartir-li diguem-ne la responsabilitat d’un oblit tan llarg, el de tot un segle d’història. O és que tal vegada a algú d’ells no li pareixia tampoc convenient parlar dels quaranta anys de la dictadura de Franco? O del que li passà a la Segona República? I és que, ja se sap, el segle XX ha sigut molt desagradable per a la nostra història en molts aspectes. Però això no vol dir que no siga història i que no s’haja de contar a les noves generacions, tant les més noves com les no ja tan recents. O no és així? Nosaltres preguntem.