El 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, va ser declarat així per l’Assemblea General de Nacions Unides el 17 de desembre del 1999, i ha de sevir per a visibilitzar-la i per actuar per a la seua desaparició.
Any rere any venim denunciant les dramàtiques conseqüències de la violència de gènere, fruit de les desigualtats socials que situen les dones en una situació de vulnerabilitat per patir múltiples agressions, i malgrat estes reiterades declaracions, lluny de minvar, va augmentant amb xifres que necessiten molt més que una reflexió puntual i una adhesió nominal quan s’apropa esta data.
Enguany, terriblement dramàtic, ens ha deixat 10 dones assassinades al País Valencià, 77 dones i xiquetes assassinades en tot l’Estat espanyol, unes xifres brutals d’una violència que els organismes internacionals qualifiquen de pandèmia. Davant d’esta realitat, cal que ens plantegem per què no s’avança, què s’està fent malament i també assumir el compromís d’actuar decididament per canviar les coses.
Un any més hem de denunciar una retallada en els PGE (Pressupostos Generals de l’Estat) de més d’un 24% del pressupost destinat a polítiques d’igualtat, així com del programa 232C “Actuacions per a la prevenció integral de la violència de gènere”, que patix una retallada d’un 1,5% respecte del pressupost del 2013 i una baixada acumulada d’un 22,5% des del 2008. Són objectius d’este pla qüestions tan importants com ara sensibilitzar i facilitar les denúncies, millorar la resposta policial, judicial i social; i també estan dins del seu àmbit d’actuació, en part, l’atenció a les dones majors i el tràfic de dones.
L’Observatori de Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial ja ha fet una seriosa advertència: els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que es troben en una situació de desprotecció que l’actuació municipal podria compensar. Així doncs, podem concloure que la manca d’una implicació responsable dels ajuntaments en les polítiques d’igualtat està posant en situació de risc moltes dones.
Això quan el mateix Govern de l’Estat vol eliminar les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i ajuda contra la violència de gènere. És per tot açò que, malgrat les declaracions de rebuig, esta violència és exercida des de les mateixes institucions quan abandonen el deure de tindre com a prioritat garantir el dret a una vida digna de tota la ciutadania, de totes les ciutadanes.
Dades com l’augment de dones joves assassinades, o que un 4,9% de les adolescents han patit violència masclista,o també que les relacions de parella entre la gent jove estan adoptant perfils de submissió i gelosia i que en massacasos arriben a situacions d’extrema gravetat, deixen clar que no s’està anant pel bon camí i que hem de continuar denunciant la mala gestió que es fa en matèria d’educació i prevenció.
I si l’educació és el primer pas per a començar a lluitar contra esta xacra, el Govern de l’Estat ha aprovat una llei, la LOMQE, que elimina els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans i matèries que els potencien i que són imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe i gènere.
I hem de denunciar la manca de voluntat per adoptar un sistema educatiu que siga coeducador i on s’eduque per a construir la societat a partir de valors d’igualtat i de cooperació i no de competitivitat, així com la no presència en l’ensenyament de l’educació afectivosexual en tota la seua diversitat, un aspecte de la formació de les persones que no pot estar absent del sistema educatiu.
Diguem no, també, a les subvencions acentres educatius on hi ha disgregació de l’alumnat per sexes i on es perpetuen els papers tradicionals de desigualtat.
Cal que des dels ajuntaments es posen en marxa plans d’acció per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en l’adolescència, ja que l’augment desmesurat de delictes per violència de gènere en este tram de la població evidencia un fracàs inacceptable i afecta el futur de la nostra societat. L’ajuntament ha d’exercir la seua tasca educadora en tots els seus àmbits d’actuació i accions de govern, i aprofitar totes les circumstàncies per a realitzar una acció educadora i transformadora, que és la millor manera de previndre.