El 25 d’abril els valencians i valencianes celebrem, paradoxalment, una derrota: la que va tindre lloc a les proximitats de la localitat d’Almansa, a Albacete, l’any 1707 en una batalla en què lluitaven per una banda les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i per l’altra les forces borbòniques de Felip V, les quals es disputaven la successió a la Corona d’Espanya. Després de la victòria del pretendent borbònic, Felip V va suspendre pel Decret de Nova Planta els Furs del Regne de València, i entre altres accions militars poc admirables de les que es van dur a terme durant el conflicte va cremar la ciutat de Xàtiva fins a tres vegades, per la qual cosa a la capital de la Costera encara guarden al Museu de l’Almodí el retrat del monarca de cap per avall (tal com il·lustra la imatge d’esta notícia).

Paradoxalment, també, cal dir que les potències que comandaven la lluita per la successió a Espanya eren majoritàriament europees, en dos fronts d’aliats, per una banda els austríacs, els anglesos, els portuguesos i els de províncies unides i per una altra els regnes de França i d’Espanya. És clar que també hi lluitaven els anomenats botiflers* i maulets**, entre estos últims el general Joan Baptista Basset, natural d’Alboraia, encapçalava part dels exèrcits, però es tractava de milícies minoritàries dins de la conformació dels dos grans exèrcits que es disputaven la Corona espanyola. La guerra de successió ha estat considerada pels historiadors per això com un episodi bèl·lic més a Europa (com tants altres que s’hi produïen en aquella època per aconseguir l’hegemonia militar) que no com una guerra nacional o entre nacions diferents dins del territori espanyol, ja que els diversos regnes que constituïen l’Espanya d’aquell temps, a pesar de comptar amb legislacions particulars, no tenien un exercici real de l’administració política dins dels seus territoris.

** L’etimologia pel malnom botifler prové de l’expressió francesa beauté fleur (bella flor) en referència a la flor del lliri (flor de lis) daurada sobre fons blau que compon l’escut d’armes de la Casa Borbó.

** Els maulets van prendre el seu nom irònicament en referència al vocable àrab mawla (maula), que significa esclau.