Segona jornada a Estrasburg. Discursos de Barroso i de comiat de la Presidència grega del Consell. Cap novetat, bon nivell formal, referències als problemes de l’atur, a la necessitat de crear creixement… I al deute? I a la part no legítima del deute que ens asfixia i, de fet, impedix qualsevol intent de creixement (creixement social, clar) als països del sud? Res de res.

Mentrestant, els antieuropeistes de l’UK Independence Party (UKIP) continuen amb els seus numerets. Ahir van donar l’esquena a l’himne d’Europa, hui exhibixen la bandera britànica en els seus escons i riuen i fan escarafalls quan senten el que no volen. Marine le Pen els fa costat i el Movimento Cinque Stelle italià (sí, els que anaven a canviar-ho tot) també.

Tot un poc trist i de molt mal gust. I això és Europa? En fi, este és el panorama: nosaltres a la nostra, com definix el meu company Florent Marcellesi, amb el nostre “europeisme insubmís”, Europa sí però NO així.

Per cert, quasi em quede a soles a l’ascensor amb la Mussolini… Per sort, en el darrer moment no ha tingut paciència i se n’ha anat a peu… Bufff!